Com vam veure en un article anterior, les persones amb diversitat funcional pateixen sovint problemes odontològics. Aquests es deuen principalment a la dificultat per desenvolupar i mantenir hàbits d'higiene bucodental regulars ia dietes cariogèniques, que afavoreixen l'aparició freqüent de trastorns com càries, gingivitis, periodontitis o halitosi o mal alè.
Per aquest motiu, és molt freqüent que aquestes persones necessitin atenció en salut bucodental en edats primerenques, tant pel que fa a empastaments dentals en els casos de càries, com de neteja dental o de raspat i allisat radicular (RAR). El RAR és una tècnica que s'utilitza per eliminar tosca, placa bacteriana i pigmentacions, a més d'altres dipòsits orgànics que es troben a la superfície dental, tant a nivell supragingival (sobre la dent i per sobre de la geniva), com a nivell subgingival (sobre la dent i per dins de la geniva).
La principal diferència entre aquestes intervencions és a nivell de la possible molèstia que s'ocasiona als pacients. Mentre que la neteja dental es realitza sobre el coll dental, els espais interdentals i la línia de la geniva, el raspat i allisat radicular es duu a terme a la part interna del periodont, per sota de la línia esmentada, i sovint requereix l'ús anestèsia local per dur a terme la intervenció.
També és freqüent que ens trobem davant de la necessitat d'abordar la instal·lació de pròtesis, a causa de la pèrdua prematura de peces dentals. O la correcció de maloclusions derivades del deficient desenvolupament del massís facial, com sovint trobem en persones amb síndrome de Down, en què el creixement ossi també es veu limitat pel baix to muscular.
Com és natural, dur a terme aquests tractaments a persones amb diversitat funcional sovint té una complexitat especial. Sovint ens trobem amb episodis d'ansietat entre la dificultat per entendre la necessitat de la intervenció, oa dificultats o alteracions en la mobilitat que dificulten el treball de l'odontòleg.
Bé sigui desconeixement de la seva especial idiosincràsia o per temor a causar mal als pacients, massa sovint ens trobem amb odontòlegs que opten per solucions extremes com les extraccions de peces dentals quan encara hi ha alternatives conservadores, que permetrien als pacients mantenir les seves pròpies dents.
També és habitual trobar-nos en situacions en què els professionals no disposen del coneixement o els recursos per afrontar i gestionar situacions com el rebuig, l'ansietat o els episodis convulsius. Un aspecte que comporta que sovint es produeixi un rebuig per part dels professionals ia derivacions cap a altres especialitats mèdiques que no garanteixen que aquestes persones rebin l'atenció que mereixen.
Per aquests motius, a Lura Care reivindiquem que l'atenció d'aquestes persones s'ha de dur a terme assumint dos compromisos irrenunciables: el coneixement tècnic especialitzat per a l'abordatge terapèutic adequat de les malalties, i una sensibilitat especial per entendre i gestionar les complexitats de les intervencions necessàries.
Ser capaços d'integrar els familiars i cuidadors en els tractaments, imaginar noves solucions als problemes, i ser creatius en el desenvolupament de tractaments conservadors que preservin tant com sigui possible les dents naturals, són elements clau per garantir l'òptima atenció en salut bucodental que les persones amb diversitat funcional mereixen.
I és també fonamental desenvolupar programes de prevenció i educació en higiene i salut bucodental específics adreçats a aquests col·lectius, en què de nou hem de comptar amb la implicació de famílies i cuidadors, sense els quals no serà possible crear els hàbits necessaris per part dels pacients.
Perquè si bé l'atenció bucodental d'aquestes persones ha experimentat una certa millora al llarg dels darrers anys, encara queda molta feina per fer. I des de Lura Care assumim el compromís de posar tot el nostre afany a aconseguir que totes les persones amb diversitat funcional gaudeixin del dret universal a un somriure sa.
Català 
Español