A mesura que envellim, al nostre cos es produeixen canvis tant a nivell cognitiu com fisiològic, associats al procés natural de l'envelliment i que es produeixen a un ritme molt variable segons la persona. No obstant això, sota la denominació de síndromes geriàtriques s'hi inclouen tota una sèrie de quadres clínics de diversa etiologia resultants de la conjunció de malalties d'alta prevalença entre la gent gran. O, dit altrament, són trastorns multifactorials que no encaixen en una sola categoria diagnòstica.
Aquestes síndromes geriàtriques sovint deriven en una incapacitat funcional o social, que es veu reflectida en un menyscabament de l'autonomia personal i qualitat de vida de les persones afectades. Es veuen afavorits per una sèrie de factors com la edat avançada, el deteriorament funcional i cognitiu o les dificultats de mobilitat, que predisposen a la vulnerabilitat i poden ser factors desencadenants de la seva aparició.
Moltes vegades, és possible abordar la potencial aparició d'aquestes síndromes a través de mesures de prevenció. El principal problema per a això és que sovint no es diagnostiquen adequadament, a la qual cosa cal afegir la dificultat que, la majoria d'ocasions, el tractament requereix un abordatge multidisciplinari per poder donar resposta a una gran varietat d'aspectes.
Moltes de les síndromes geriàtriques estan associats als trastorns de la mobilitat. Per exemple, el risc de caigudes augmenta amb l'edat, i amb això la probabilitat de fractures i traumatismes cranioencefàlics, així com el temor de patir noves caigudes.
El deteriorament funcional propiciat per la concurrència de múltiples malalties, o la sarcopènia, caracteritzada per una pèrdua progressiva i generalitzada de la massa i la força del múscul esquelètic, són altres síndromes que s'associen a un major risc de mortalitat, morbiditat i institucionalització de les persones afectades.
Hi ha moltes altres síndromes que poden afectar la salut i la qualitat de vida de les persones grans de forma molt significativa. Entre ells destaquen el deteriorament cognitiu, la depressió, la incontinència urinària i la incontinència fecal, el restrenyiment, o les úlceres per pressió. Però volem centrar-nos en una sèrie de canvis fisiològics que es veuen associats al risc de malnutrició, i en què la salut bucodental preventiva pot tenir un paper crucial.
Segons dades de la Societat Espanyola de Nutrició Clínica i Metabolisme (SENPE), més del 5% de la població espanyola pateix malnutrició associada tant a l'obesitat com a la desnutrició. Es tracta d'un fenomen amb una major prevalença entre la gent gran, principalment a causa de canvis fisiològics a la boca, l'aparell digestiu i el sistema nerviós.
Un dels aspectes que pot propiciar de manera significativa la malnutrició de la gent gran és el edentulisme o pèrdua de dents, que pot ser degut a múltiples factors i suposar una gran dificultat per mossegar o mastegar el menjar. Això pot tenir un impacte directe a la dieta ia l'estat nutricional de la persona degut a la necessitat d'incorporar aliments triturats en forma de purés, salses o batuts, que poden propiciar alteracions tant a nivell bucodental com a digestiu.
Podem esmentar entre aquests factors la recessió gingival o retracció gradual de les genives associada a l'edat, la candidiasi oral consistent en una infecció fúngica propiciada per l'alteració a les barreres físiques o les defenses del pacient, o la estomatitis protèsica o inflamació crònica de la mucosa oral en contacte amb les pròtesis removibles.
També cal esmentar la xerostomia o sequedat bucal, una disminució en la producció de saliva deguda a alteracions en el funcionament de les glàndules salivals. La seva presència prolongada pot afavorir laparició de trastorns com la disfàgia o dificultat per empassar, un trastorn que suposa la principal causa de desnutrició geriàtrica a Espanya. La disfàgia impedeix l'aportació suficient de nutrients i aigua, i comporta el risc afegit que els aliments i les secrecions digestives puguin assolir les vies respiratòries i fins i tot els pulmons.
Hi ha abundants evidències que indiquen que la salut oral i la nutrició mantenen una relació multifacètica. I tenint en compte la importància d'una adequada alimentació per preservar la salut general de la gent gran, des de Lura Care recomanem mantenir-ne una nutrició adequada, uns bons hàbits d'higiene i un seguiment de l'estat de la salut bucodental de la gent gran. Tots ells són aspectes clau per prevenir l'aparició de diverses de les síndromes geriàtriques que puguin afectar el seu benestar i qualitat de vida.
Català 
Español