Càncer oral: tipus i prevalença

A mesura que envellim, el cos experimenta canvis que afavoreixen l'augment del risc d'aparició de diverses malalties. Entre altres, l'edat és un factor de risc per a l'aparició de diversos tipus de càncer, la prevalença del qual augmenta entre la gent gran associat a l'envelliment dels teixits ia l'exposició a una major quantitat de cancerígens al llarg de la vida.

En relació amb aquest darrer aspecte cal destacar que la incidència de les neoplàsies malignes, les malalties en què es presenten cèl·lules anormals que es multipliquen sense control i poden envair els teixits propers, és més gran als països desenvolupats.

Al voltant del 70% dels casos de càncer es desenvolupen en edats avançades a països com Suècia o els Estats Units, mentre que el percentatge amb prou feines arriba al 60% en països en vies de desenvolupament. I a Espanya la incidència se situa per sobre de la mitjana a nivell mundial, arribant als 4,4 casos per cada 100.000 habitants.

L'aparició de neoplàsies augmenta a nivell general a partir dels 60 anys, moment a partir del qual es registren el 75% dels mielomes múltiples, el 62% dels casos de leucèmia, el 60% dels limfomes de Hodgkin i el 55% dels tumors orofaringis, un tipus de càncer de cap i coll. No obstant això, hi ha diferències per qüestió de gènere en el risc d'aparició de càncer: entre els 65 i els 85 anys, la probabilitat se situa al voltant del 23% en homes i al voltant del 17% entre les dones.

El càncer oral és un d'aquests tipus de càncer de cap i coll, que se situa entre els 10 tipus més freqüents a nivell mundial, i els tumors de la cavitat oral suposen al voltant del 4% del total de tumors malignes. Un dels principals riscos és no detectar-ho, ja que es pot confondre amb altres alteracions com herpes, nafres i aftes o inflamacions de la boca.

Segons la American Cancer Society, el més comú de tots ells és el carcinoma epidermoide o de cèl·lules escamoses, que representa prop del 90% de tots els casos de càncer oral, i que comença en formes primerenques de cèl·lules escamoses planes, similars a escates que formen el revestiment de la boca i de la gola.

A més del carcinoma epidermoide, a la cavitat oral poden produir-se altres alteracions precanceroses o canceroses. L'únic mètode per valorar-les és la biòpsia del teixit, que permet conèixer si es tracta de cèl·lules displàsiques o precanceroses, o bé de cèl·lules canceroses.

Entre les possibles afectacions precanceroses habituals podem esmentar la leucoplàsia, caracteritzada per la formació de pegats blancs i espessos, l'eritroplàsia, presència d'una àrea vermella plana o lleument elevada que en ser raspada sol sagnar amb facilitat, o l'eritroleucoplàsia en què es produeix una taca amb àrees vermelles i blanques. Aquestes alteracions s'han de mantenir amb cura controlades per prevenir que puguin derivar en una alteració cancerígena.

Segons dades de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM), la taxa de supervivència general del càncer oral i de faringe als cinc anys se situa entre el 50 i el 60% en dones, i per sota del 40% en homes, un percentatge força reduït degut principalment al retard en la detecció de la lesió cancerosa. En més de la meitat dels casos, el diagnòstic es produeix en estadis avançats, per la qual cosa la prevenció i el diagnòstic precoç en estadis inicials continuen sent els objectius primordials en el tractament d'aquests pacients.

Els professionals de l'odontologia són moltes vegades els que poden detectar aquestes alteracions, per la qual cosa és fonamental dur a terme revisions bucodentals periòdiques, com les que des de Lura Care duem a terme de forma gratuïta a residències geriàtriques i centres per a persones amb diversitat funcional, dos col·lectius que sovint no acudeixen o no poden acudir al dentista de forma regular.

I en els casos en què efectivament es detecta la presència d'un càncer oral en aquestes persones, cal un abordatge holístic mitjançant una estreta col·laboració entre odontòlegs, oncòlegs i geriatres, tant a nivell mèdic com de suport emocional dels pacients, que ens permeti garantir que proporcionem el millor tractament possible per a aquests col·lectius d'especial sensibilitat.