Dia Mundial de la Salut Bucodental: molt a celebrar i més que reivindicar

El 20 de març se celebra el Dia Mundial de la Salut Bucodental, una jornada impulsada per la World Dental Federation (WDF) amb la finalitat de fomentar la conscienciació sobre la importància de la salut bucodental, així com sobre limpacte que les malalties orals poden ocasionar en lestat de salut general, el benestar i la qualitat de vida de les persones.

I com cada any, milers d'entitats, associacions i empreses a tot el món les activitats de les quals es relacionen amb la salut bucodental, se sumen a aquesta efemèride amb un esperit de celebració. És una ocasió immillorable per posar en valor les múltiples línies d'actuació que s'han impulsat al llarg dels anys, i que han tingut com a reflex una millora indubtable de la salut oral de milions de persones a tot el món.

Però també hauria de ser un moment per a l'autocrítica, i per reconèixer l'alarmant exclusió de col·lectius que no disposen de l'atenció odontològica que mereixen per gaudir del dret a coses que ens semblen tan bàsiques i senzilles com poder alimentar-se amb normalitat o somriure sense avergonyir-se . Estem parlant de milers de persones grans i persones amb diversitat funcional, amb diversos graus de dependència o problemes de mobilitat, i que per la situació no poden accedir a les prestacions odontològiques que necessiten.

Des de Lura Care lamentem profundament el paper residual a què s'ha relegat a l'odontologia adaptada a nivell residencial a Espanya, i que tradicionalment ha comptat amb un escàs suport per part de les administracions, col·legis professionals, associacions i altres entitats d'enorme rellevància per a l'autorització i la normalització daquests serveis.

A diferència d'altres països europeus com França o Alemanya, que tracten la cobertura de l'atenció bucodental de manera similar a altres serveis de salut, Espanya no ofereix aquesta cobertura a través de les assegurances socials. A països com el Regne Unit, França, Suècia i Alemanya disposen a més d'una profunditat més gran en les cobertures per a col·lectius considerats vulnerables, que en el cas d'Espanya és a penes existent.

A nivell públic, la insuficiència dels recursos i l'escassa voluntat política no han permès desenvolupar al nostre país un model que doni resposta a les necessitats urgents d'aquests col·lectius. A això cal afegir que les companyies privades afrontem innombrables dificultats administratives per poder oferir serveis d'atenció residencial, malgrat que l'assistència sanitària pública no disposa de recursos per cobrir les necessitats enormes en aquest àmbit.

I, per altra banda, ens hem trobat amb situacions de rebuig d'aquests pacients alarmants per part d'alguns professionals de la pràctica odontològica privada. Un rebuig que es produeix a causa de la complexitat que suposen els tractaments, i de la impossibilitat de moltes d'aquestes persones i les seves famílies per poder sufragar el cost dels tractaments als preus establerts al mercat.

Per aquest motiu, a Lura Care portem treballant des de l'any 2015 per trencar la barrera de la mobilitat, perquè totes aquestes persones disposin de l'assistència que mereixen i amb un cost adaptat a les seves possibilitats. Han estat uns anys intensos durant els quals hem desenvolupat un innovador model de serveis mòbils d'odontologia, que prestem als mateixos centres o domicilis particulars sempre que resulti viable per evitar els desplaçaments dels pacients.

I avui podem afirmar que és un model totalment viable, com avalen els més de 100.000 pacients que hem atès, la confiança que ens brinden les més de 1.000 residències i centres de dia amb què col·laborem, o la valoració global de 8 ,6 que ens concedeixen els familiars i les persones cuidadores dels pacients a qui hem atès.

Però si bé ens sentim molt orgullosos per tot allò que hem aconseguit, encara queda molt per fer. Només a Espanya hi ha més de 4 milions de persones grans amb problemes de mobilitat, i que requereixen serveis de salut bucodental que s'adaptin a les seves necessitats. L'odontologia domiciliària no és caprici, és una veritable necessitat social. I de com abordem aquesta necessitat dependrà el que ens defineix com a país i com a societat.

caCatalà