La osteoporosi és una malaltia complexa causada per un desordre metabòlic, caracteritzada pel deteriorament de l'estructura del teixit dels nostres ossos degut a una menor presència de components minerals. Com a conseqüència, les persones afectades presenten un augment de la fragilitat dels ossos i més risc de patir fractures.
Segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), és la malaltia òssia més freqüent, i té una més incidència en edats avançades, especialment entre les dones. Actualment existeixen al món més de 200 milions de pacients amb osteoporosi, i amb una prevalença en augment.
Les dades de la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família (SEMG) indiquen que a Espanya aquesta malaltia afecta prop de 3 milions de persones, és a dir, gairebé el 5,5% de tota la població. La seva prevalença se situa prop del 23% entre les dones més grans de 50 anys, mentre que en els homes ronda el 7%.
La complicació clínica més important daquesta malaltia són les fractures, que al nostre país suposen entre el 20 i el 25% de l'ocupació dels llits dels serveis de traumatologia, de manera que té un gran impacte sobre els serveis de salut públics.
En els pacients amb osteoporosi se solen produir fractures inesperades com a conseqüència de petits traumatismes, com cops o torçades, que a priori no haurien de produir un trencament de l'os. Tot i això, el gran obstacle per al seu tractament és que es tracta d'una malaltia silenciosa.
Les radiografies dels ossos només mostren la presència de la malaltia en estadis avançats, per la qual cosa són necessàries proves com la densitometria òssia per detectar que s'ha començat a perdre densitat mineral als ossos.
Es tracta d'una situació similar al que passa amb les malalties cardiovasculars, que només es manifesten quan apareixen complicacions. Les evidències científiques indiquen a més que la relació entre aquestes malalties i la osteoporosi és bidireccional, pel fet que la calcificació dels ossos pot contribuir també a la calcificació dels vasos sanguinis. I a la inversa, la presència de factors de risc vascular incrementa la probabilitat de patir osteoporosi.
No obstant això, hi ha una sèrie d'indicadors que ens poden fer sospitar de la presència d'aquesta malaltia, i que poden contribuir a prendre les mesures preventives adequades per al tractament i per minimitzar-ne l'impacte sobre la nostra qualitat de vida.
Cal esmentar en primer lloc que la pèrdua de densitat òssia no es produeix només als ossos, sinó que també afecta les nostres dents. Aquesta menor densitat de les dents ens pot fer sospitar que la pèrdua de densitat també afecti altres parts de l'organisme i posar-nos sobre avís.
D'altra banda, la osteoporosi provoca pèrdua de l'os maxil·lar i la mandíbula, on s'allotgen les dents, cosa que pot comportar complicacions i fins i tot la pèrdua de les dents. Aquest problema s'aguditza en els pacients que pateixen periodontitis, ja que la inflamació produïda pels bacteris també contribueix a aquest desgast ossi.
No podem deixar d'esmentar el tractament farmacològic dels pacients amb osteoporosi. Els més comuns són els bisfosfonats, agents inhibidors de la resorció que, per bé que tenen efectes molt beneficiosos en l'enfortiment de l'estructura òssia, dificulten en gran mesura la cicatrització dels ossos.
Això pot ocasionar problemes com la osteonecrosi o mort de les cèl·lules del maxil·lar, en què la ferida de la geniva no sana amb normalitat i que pot comportar fins i tot una exposició de l'os i ocasionar un important dolor als pacients.
Per tots aquests motius, des de Lura Care recomanem fer un seguiment exhaustiu de l'evolució de la salut bucodental mitjançant revisions odontològiques periòdiques. Aquesta és sens dubte la millor manera de detectar qualsevol anomalia òssia a la cavitat bucal, adoptar les mesures de prevenció més adequades, i coordinar el millor tractament possible en col·laboració amb els especialistes adequats.
Català 
Español