La diabetis és una malaltia crònica de prevalença elevada, i que entre altres alteracions pot propiciar importants complicacions en la salut oral. Per aquest motiu, la prevenció i l'abordatge terapèutic especialitzat en l'atenció odontològica són fonamentals, especialment en el cas de persones grans que viuen en residències i tenen mobilitat reduïda.
La Diabetis Mellitus és una malaltia crònica, que constitueix un problema important de salut pública a causa de la seva elevada prevalença. Segons el IDF Diabetis Atles publicat per la International Diabetis Federation, el 10,5% dels adults entre 20 i 79 anys viuen amb aquesta malaltia, és a dir, 537 milions de persones. I les projeccions apunten que aquesta xifra s'elevarà a 643 milions el 2030 i fins a 783 milions per a l'any 2045.
Si bé el tipus 1 és d'origen genètic, a la diabetis tipus 2 influeixen l'estil de vida i el procés d'envelliment, de manera que les persones d'edat avançada tenen més risc de patir-la. Les complicacions derivades de la diabetis poden comportar múltiples afeccions, com ara atacs cardíacs, disfunció renal, amputació d'extremitats, ceguesa, problemes neurològics i danys als nervis perifèrics.
L'impacte de la diabetis a la salut oral
A més, a més del 90% dels pacients diabètics es produeixen manifestacions orals. L'evidència científica indica que la diabetis fa malbé severament els teixits orals causant trastorns com malaltia periodontal, edentulisme o pèrdua de dents, xerostomia, càries, síndrome de la boca ardent, disfunció de les glàndules salivals, retard en la curació i cicatrització de les ferides, liquen pla, llengua geogràfica i candidiasi oral.
També cal assenyalar que la relació entre la periodontitis i la diabetis és bidireccional. Això implica que tractant la malaltia de les genives estem causant directament una millora a la glucèmia de la persona diabètica, i per tant a la millora dels símptomes derivats d'aquesta malaltia.
Malauradament, la majoria de les persones diabètiques desconeixen l'impacte que té aquesta malaltia en la salut oral. Només un petit percentatge visita periòdicament el dentista per sotmetre's a revisions, sobretot si es tracta de persones grans que viuen en residències i tenen la mobilitat reduïda.
Un dels aspectes fonamentals que hem de tenir present és el retard en la curació de les lesions orals i la cicatrització que pateixen els pacients diabètics. Això és degut, entre altres factors, a una reduïda resposta cel·lular i angiogènesi, una incorrecta producció de factors de creixement i un insuficient reg sanguini.
Molts d'aquests factors es troben alterats als pacients amb diabetis no controlada, i alhora afecten procediments odontològics que requereixen cicatrització o curació.No obstant, els pacients que la tenen controlada gràcies a la medicació hipoglucèmica no solen presentar un major risc de retard en la cicatrització després d'una extracció dental.
Abordatge terapèutic especialitzat
Per aquests motius, el maneig dental de pacients diabètics requereix especial atenció en el pla de tractament i com dur-lo a terme, especialment el posttractament quan s'ha realitzat alguna cirurgia. Això és degut a que els pacients solen tenir complicacions en la curació de les ferides orals, podent arribar aquestes a ulcerar-se o fins i tot provocar infeccions sistèmiques.
Hem de considerar també que la diabetis està associada a una deficient regeneració òssia, que augmenta el risc de fractura i la osteoporosi. Per aquest motiu, a l'atenció d'aquests pacients és fonamental cooperar proactivament amb el metge de referència per assegurar tractaments periodontals i implantològics a llarg termini.
En relació amb els tractaments, és interessant esmentar que hi ha evidències que el àcid hialurònic al 0,8% aplicat a l'alvèol després de l'extracció millorava la curació de la ferida en els pacients amb diabetis no controlada, especialment els primers dies després del procediment.
En l'atenció d'aquests pacients, a Lura Care considerem recomanable la profilaxi antibiòtica abans de procediments dentals invasius en pacients amb diabetis tipus 1, i vigilar que la glucèmia no sigui més gran de 170mg/dl per minimitzar el risc de patir complicacions.
La importància de la prevenció
Però no podem oblidar-nos que la prevenció és el més important. Els canvis en l'estil de vida com el control de glucosa en sang i les pràctiques d'autocura, i visitar regularment el dentista per revisions periòdiques amb èmfasi en el tractament periodontal, poden prevenir efectivament les complicacions orals derivades de la malaltia.
En aquest sentit és important també considerar el reforç de les instruccions de cura i higiene oral, així com la profilaxi amb ultrasons i els curetatges, que han demostrat la seva efectivitat millorant els controls glucèmics entre els pacients diabètics.
Com a conclusió general, és molt important que la nostra gent gran amb diabetis se sotmeten a un examen regular per part d'un odontòleg. I seria òptim que aquest professional formi part d'un equip multidisciplinari, que treballi de manera coordinada per ajudar les persones diabètiques a millorar tant la salut general com la salut bucodental.
Català 
Español