Hi ha diverses malalties oculars la incidència de les quals s'incrementa amb l'edat, que requereixen un abordatge especialitzat. Tot i que les ulleres i ajuts visuals poden corregir o mitigar els dèficits de visió, per a moltes persones dependents o amb mobilitat reduïda resulta molt complex desplaçar-se fins a un centre òptic per rebre l'ajut que necessiten.
Com vam veure en un article anterior sobre els canvis visuals associats a l'edat, el procés d'envelliment comporta una sèrie de transformacions habituals al sistema visual, com la presbícia o vista cansada, la reducció de l'agudesa visual, l'increment de la sensibilitat, la reducció del camp visual perifèric o les alteracions en la percepció dels colors.
Totes aquestes alteracions s'han d'abordar de manera adequada per evitar possibles conseqüències que limitin l'autonomia, la seguretat i la qualitat de vida de les persones grans, i especialment en el cas els qui es troben en situació de dependència o en veuen la mobilitat reduïda.
Patologies oculars freqüents a la tercera edat
Però més enllà d'aquests canvis naturals associats a l'envelliment fisiològic, n'hi ha diverses malalties oculars la incidència de les quals augmenta considerablement amb l'edat, i que poden suposar un menyscabament important de l'autonomia per a les persones que les pateixen.
Les cataractes constitueixen la principal causa de ceguesa reversible al món, i es produeixen quan el cristal·lí es torna opac progressivament, reduint la claredat de la visió. S'estima que més de la meitat de les persones més grans de 80 anys pateixen cataractes en algun grau.
La degeneració macular associada a l'edat (DMAE) és un trastorn que afecta la zona central de la retina, deteriorant la visió central i la capacitat de distingir detalls fins, i constitueix la primera causa de ceguesa legal en persones més grans de 65 anys als països desenvolupats.
El glaucoma, que ja abordem en un article anterior en relació amb la periodontitis, és un conjunt de malalties que danyen el nervi òptic, generalment associades a una pressió intraocular elevada. La seva progressió és silenciosa i pot provocar una pèrdua de visió perifèrica irreversible si no es detecta i es tracta a temps. Finalment, la retinopatia diabètica és una alteració que afecta els vasos sanguinis de la retina. És una complicació freqüent entre les persones que pateixen diabetis, la prevalença de les quals és molt elevada entre les persones grans.
Dificultats per a la identificació del problema
Tot i que aquests puguin semblar problemes visuals molt evidents, no sempre resulta senzill identificar-los, especialment entre les persones que pateixen algun tipus de deteriorament cognitiu.
En primer lloc, cal tenir present que aquestes persones tenen sovint dificultats per expressar o identificar el seu propi deteriorament visual. En el cas dels qui tenen deteriorament cognitiu associat, comunicar que veuen pitjor els pot resultar difícil o impossible, de manera que el problema pot passar inadvertit, fins i tot per als familiars o persones cuidadores, durant molt de temps.
D'altra banda, el deteriorament visual agreuja directament la seva situació de dependència. Una persona amb mobilitat reduïda que a més té dificultats visuals veu incrementat el risc de caigudes, de desorientació i de pèrdua d'autonomia en les activitats que encara pot realitzar de manera independent, com llegir, veure la televisió o reconèixer els seus familiars.
A més, la pèrdua de visió té un impacte emocional i social molt rellevant. Una visió deficitària dificulta la comunicació, redueix les activitats d'esbarjo i genera una sensació d'aïllament i pèrdua de control sobre l'entorn. En persones que ja tenen limitada la capacitat d'interactuar amb el món, aquest factor addicional pot contribuir significativament a l'aparició o l'agreujament de quadres de depressió i ansietat.
La necessitat de l'òptica domiciliària
Tot i que aquestes patologies requereixen un seguiment i tractament especialitzats per part d'un oftalmòleg, moltes vegades les ulleres i ajuts visuals són una solució eficaç per corregir o mitigar molts dels dèficits de visió, que com hem vist poden suposar un obstacle important per a l'autonomia i el benestar.
Però com passa també amb les necessitats d'atenció bucodental o auditiva, per a moltes persones dependents o amb problemes de mobilitat resulta impossible o extremadament dificultós desplaçar-se fins a un centre òptic per rebre latenció que necessiten.
Per aquest motiu a Lura Care, tal com fem amb els nostres serveis d'odontologia i òptica, oferim prestacions d'òptica domiciliària per a totes aquestes persones quan tenen una necessitat datenció puntual, gràcies a les aliances amb companyies especialitzades.
Portem a terme una valoració i proposta personalitzada sense cost ni compromís, articulada sobre la base d'una comunicació telemàtica inicial per valorar el cas i resoldre qualsevol dubte, i un posterior visita domiciliària per posar disposició dels pacients les millors solucions adaptades a les necessitats específiques.
Un cop s'ha triat la millor solució, realitzem el enviament d'ulleres o ajuts al lloc de residència del pacient, oferint a més finançament flexible amb opcions de pagament fraccionat per facilitar laccés a les prestacions.
A Lura Care estem compromesos que els problemes de mobilitat no siguin un obstacle per accedir a les prestacions òptiques que qualsevol persona gran o persona amb diversitat funcional pugui necessitar, i que puguin seguir duent a terme la seva vida quotidiana en les millors condicions possibles.
Si es vol més informació sobre els nostres serveis de domiciliaris d'òptica, odontologia i audiologia domiciliària, es pot contactar amb nosaltres a través del correu info@luracare.es o bé trucant al telèfon 602 252 942; estarem encantats dajudar.
Català 
Español