El cos de les persones adultes està format entre un 50 i un 65% daigua aproximadament, per la qual cosa una adequada hidratació és fonamental per al funcionament adequat del nostre organisme. L'aigua és present a l'interior de la majoria de cèl·lules, a l'espai intercel·lular, a la sang, i en líquids d'enorme importància per al nostre organisme com la suor, la saliva o les llàgrimes.
L'aigua exerceix per tant un paper clau per mantenir en funcionament una gran diversitat de sistemes, contribuint a la regulació de la temperatura corporal, la hidratació i elasticitat de la pell, la adequada digestió dels aliments, o la lubricació de les articulacions i òrgans del nostre cos.
Al llarg d'un dia d'activitat normal, les persones perdem aigua de manera continuada de diverses maneres. Activitats tan bàsiques com la respiració, la transpiració, la miccions i les evacuacions propicien pèrdues diàries entre 2 i 2,5 litres d'aigua. I no només això, sinó que aquesta també va acompanyada de la pèrdua d'electròlits i minerals com el calci, el sodi o el fluor, micronutrients essencials presents a l'estructura de molts teixits.
Si l'organisme no rep una aportació suficient d'aigua per compensar aquestes pèrdues, ho pot compensar mitjançant el trasllat de l'aigua interna de les nostres cèl·lules a la nostra sang. Però si no reposem els nivells podem patir el fenomen de la deshidratació, que es defineix com un dèficit agut del nivell d'aigua corporal que comporta una interrupció dels processos metabòlics.
A situacions de deshidratació es produeix un descens del nivell d'aigua a la sang, cosa que origina dificultats circulatòries, i que els òrgans i músculs no rebin una aportació suficient de nutrients i oxigen per poder seguir funcionant amb normalitat.
En els casos de deshidratació lleu la simptomatologia es veu determinada per la set, mals de cap, sensació de feblesa, marejos i fatiga, i en determinats casos pot donar-se també somnolència. En situacions de deshidratació moderada es presenta sensació de sequedat bucal, increment del pols, pèrdua d'elasticitat de la pell i disminució del volum d'orina.
I si s'arriba a situacions de deshidratació severa, els símptomes s'agreugen i poden arribar a presentar un increment de la freqüència cardíaca i la taxa respiratòria, hipotensió, inexistència d'orina, debilitat, espasmes musculars, vòmits, i fins i tot alteracions de l'estat mental i els deliris.
Hem de tenir molt present que la deshidratació és una de les causes freqüents d'hospitalització en persones de més de 65 anys. Si bé de manera natural es produeix una disminució de la sensació de set associada a l'edat, les situacions de dependència, els problemes de mobilitat, les dificultats visuals i les alteracions cognitives propicien sovint que les persones grans, i molt especialment les que viuen en residències, no ingereixin prou quantitat d'aigua.
D'altra banda, trastorns com la disfàgia o dificultat en la deglució, o la xerostomia o sequedat bucal, que moltes vegades es deu a efectes secundaris dels tractaments farmacològics prescrits als residents, poden suposar una dificultat afegida per aconseguir mantenir uns nivells òptims d'hidratació entre la gent gran.
És per tant clau beure entre 2 i 3 litres daigua al dia, així com reposar nutrients essencials per al correcte funcionament de l'organisme, i per això és fonamental una aportació suficient a través de la ingesta de begudes i aliments. A través de les begudes es realitza l'aportació d'un 75-80% de l'aigua necessària, mentre que el 20-25% restant procedeix dels aliments.
Per aconseguir una ingesta d'aigua suficient per part de la gent gran es poden prendre mesures com oferir líquids de forma rutinària al llarg del dia, assegurar la ingesta d'aigua amb els àpats, acompanyar les preses de medicació amb un mínim de 180 mil·lilitres d'aigua, i evitar els diürètics en la mesura del possible.
I especialment durant estacions caloroses com l'estiu, és també important adoptar-ne algunes mesures de prevenció per evitar la deshidratació, com limitar l'exposició a la llum solar, especialment durant les hores centrals del dia, i protegir-se del sol mitjançant elements que evitin el contacte directe, com ara barrets o para-sols.